El punt de partida del documental és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a la ciutat de València. Aquest va ser l'acte de cloenda de les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià, festes d'estima per la llengua que duu endavant, des de fa un quart de segle, l'entitat cívica Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina.
La vivesa del català al País Valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als pasos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.
La base del documental és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.
El protagonista més conegut és Xavi Sarrià, lletrista i cantant del grup Obrint Pas, que viu al Cap i Casal, València. Xavi és un reflex d'eixa primera generació de joves que ha estudiat en valencià. Ell ens mostra la rica proliferació de grups de música en valencià i explica les causes d'aquest fenomen.
Gerard Pitarch viu i treballa a Castelló de la Plana, va ser un dels primers que estudiaren en valencià a la Plana Alta. Té dues filles que ja van a l'escola en valencià. Ell és dermatòleg a l'Hospital General de Castelló i ens mostra l'ús de la llengua al món de la sanitat.
Mar Iglesias és periodista i viu a la ciutat d'Alacant. A més, és de les poques professores que imparteixen les seues classes en català a la Universitat d'Alacant. A través del seu cas, es fa una anàlisi de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació del País Valencià i es mostra la seua voluntat de fer explícita la llengua a la capital del migjorn valencià.
Una altra protagonista és Dariana Groza, nouvinguda d'origen romanés que va descobrir que al País Valencià existia una altra llengua quan va anar a matricular el seu fill a l'escola del poble on viu, Catarroja, a l'Horta Sud. A hores d'ara, el seu interés pel català l'ha convertida en tècnica del Voluntariat pel Valencià, un programa creat per l'entitat cívica Escola Valenciana.
Justament un dels impulsors d'Escola Valenciana és Diego Gómez, que ha estat president d'aquest moviment cívic durant quasi una dècada. Diego és mestre a una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera, i ens obri les portes a la gran xarxa social en defensa del català a l'escola i al carrer que està fent aquesta entitat.
